Moción Anti-TTIP

La Moció 

Los siguientes ayuntamientos de la comarca ya han aprobado la moción:

image

MOCIÓ DE REBUIG A L’ACORD COMERCIAL “D’ASSOCIACIÓ TRANSATLÀNTICA PER AL COMERÇ I LA INVERSIÓ” ENTRE LA UNIÓ EUROPEA I ELS ESTATS UNITS

1. La Unió Europea i els Estats Units d’Amèrica estan negociant, d’esquena a la ciutadania i els seus representants polítics, un acord ampli de liberalització del comerç i inversions: l’Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP per les seves sigles en anglès). Aquest acord va molt més allà del comerç ja que tindrà un impacte ampli i irreversible en molts aspectes de la nostra vida quotidiana. Especialment en la salut, l’alimentació, el treball, la seguretat dels productes, el medi ambient, els drets laborals i les polítiques de privacitat. Fins i tot podria canviar profundament la manera en què usem les institucions democràtiques per establir regulacions en tots aquests camps, assaltant, per tant, els drets de la ciutadania.
2. La falta de transparència que està caracteritzant les negociacions del TTIP és una vulneració en el dret de tot ciutadà a saber el que s’està negociant en el seu nom. El mandat de negociació que el Consell de la UE va donar a la Comissió encara està classificat com un document secret. Fins i tot als membres del Parlament Europeu, que exerceix un paper important en les relacions comercials d’Europa ja que pot vetar els acords comercials, només se’ls permet l’accés limitat als textos de negociació.
3. Un dels punts més preocupants és la inclusió del mecanisme de solució de controvèrsies inversora-estat que permetria als inversors estrangers eludir els tribunals nacionals i presentar les seves queixes directament als tribunals internacionals d’arbitratge. Es tracta d’un privilegi per a les empreses més poderoses injustificable entre dos subjectes polítics amb tribunals de justícia desenvolupats i plenament operatius. Així, si un tribunal d’arbitratge conclou que les polítiques decidides democràticament podrien reduir els guanys projectats d’un inversor, aquest mecanisme podria obligar a un govern a pagar milers de milions en danys i perjudicis. Això limitaria la llibertat democràtica per legislar sobre assumptes ambientals, de salut i financers, entre d’altres. Aquest tipus de mecanismes ja existeixen en altres acords comercials i els resultats han estat desastrosos: sancions milionàries a Austràlia per la seva legislació antitabac, sancions a Argentina per impostos sobre l’Energia, a Canadà per una moratòria al fracking, a Alemanya per la seva política energètica, a Eslovàquia per paralitzar privatitzacions d’hospitals. Exemples que demostren que és un pseudo tribunal format per defensors dels interessos de les empreses que les anteposa a les lleis i a la pròpia democràcia.
4. El debilitament del poder legislatiu democràtic per regular una àmplia varietat de sectors es veuria encara més afectada per l’establiment d’un Consell de Cooperació Regulatòria (CCR) entre els EUA i la UE. El concepte bàsic que persegueix aquest organisme és simple: abans d’elaborar la nova legislació (en alguna de les matèries afectades pel TTIP, com la matèria ambiental o de consum, drets laborals o preocupacions agrícoles, etc) un organisme bilateral dels governs dels EUA i la UE i de representants d’empreses, tindran l’oportunitat d’”analitzar” prèviament possibles impactes d’aquesta legislació en els interessos dels seus negocis. Els lobbies empresarials, per tant, podran coordinar estratègies per bloquejar els esforços legislatius, fins i tot abans que s’engeguin.
5. Els EUA no tenen ratificades sis de les vuit normes fonamentals del treball de l’Organització Internacional del Treball (OIT), inclosa la Convenció sobre la llibertat sindical i el dret de negociació col•lectiva. L’agenda de negociació del TTIP mostra que no hi ha cap ambició d’avançar en major protecció dels drets laborals.
6. El TTIP significarà una reducció de les normes de la UE a partir de l’aplicació de conceptes com el “reconeixement mutu” dels estàndards i altres estratègies, podent tenir indirectament el mateix efecte encara que sense canviar formalment cap reglament de la UE. Sobre la base del “reconeixement mutu” les empreses transnacionals podrien utilitzar les seves empreses subsidiàries en l’altre continent per aprofitar els avantatges de les diferències en la regulació. A la pràctica, s’anul•laria de manera efectiva el dret de regular i es fomentaria un dúmping desregulador sense precedents.
7. Un dels efectes del TTIP seria el debilitament de les normes europees establertes per als serveis d’interès públic. Per exemple, facilitaria la privatització dels serveis d’aigua, o limitaria fortament les opcions per a l’adjudicació de les licitacions públiques en funció de criteris ecològics o socials. Creiem que és un atac inacceptable a les clàusules socials i ambientals en la contractació pública, la protecció de determinats sectors econòmics que són essencials i la defensa de béns públics.
8. La protecció de l’excepció cultural ha fet que la indústria audiovisual sigui un pilar de la identitat europea. No obstant això, el fet que no s’inclogui l’excepció cultural en els esborranys del TTIP podria perjudicar seriosament la indústria del cinema i la cultura en general, així com les llengües minoritàries d’una manera especial.
9. Coincidint amb les negociacions comercials recentment concloses del Tractat de Lliure Comerç Canadà-UE (CETA), el TTIP promouria la carrera mundial d’acords comercials bilaterals de profund abast, dels quals la UE ha estat una força impulsora des de l’any 2005, soscavant el multilateralisme comercial. De la mateixa manera, EUA evita el multilateralisme allà on hagi estat desafiat i ara vol formar un club exclusiu amb la UE. En el mig termini, això podria fins i tot afeblir la posició de la UE al món. Podria suposar la formació de blocs econòmics rivals, sotmetent els països més febles i més pobres a normes en les quals no han tingut cap manera d’influir, amenaçant a la cooperació mundial i afeblint les iniciatives de reforma del sistema de comerç global per afrontar millor els desafiaments globals comuns, especialment el canvi climàtic i la protecció del medi ambient.
10. La firma d’aquest tractat pot esdevenir una desregulació per la porta del darrere que afectaria directament matèries tan sensibles com la salut, el medi ambient o els serveis públics -entre ells els serveis que presta el món local- amb una clara voluntat de privatitzar i laminar competències i capacitats a les institucions públiques.
És en base a tot això que es proposa al ple municipal l’aprovació dels següents ACORDS:

Primer.- Declarar aquest Municipi de ………………. com a Municipi contrari al TTIP (Associació Transatlàntica per al Comerç i la Inversió entre la Unió Europea i Estats Units), defensant els serveis públics bàsics per la solidaritat i la redistribució social.
Segon.- Instar al Govern de l’Estat espanyol a mostrar formalment davant la Comissió Europea i el Consell el seu rebuig a l’actual text de proposta d’Associació Transatlàntica per al Comerç i la Inversió entre la Unió Europea i Estats Units.
Tercer.- Instar al Govern de l’Estat espanyol a enviar als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats els diferents esborranys negociats en cada ronda i a celebrar un ple monogràfic sobre el contingut de l’Associació Transatlàntica per al Comerç i la Inversió i l’estat de les negociacions.
Quart.- Traslladar aquests acords al Ministeri d’Afers Exteriors, a la Comissió Europea, així com als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, del Congrés i el Senat de l’Estat espanyol i del Parlament europeu.

……………………, ……. de …………………………… de 201…